S'apaguen els llums i calla la música, i les veus, i l'espai s'omple d'aquella buidor estranya amb regust de comiat. Després de mesos de preparació i il·lusions, tot ha passat i la memòria tornarà a compartir lloc amb nous projectes de futur. Així és la vida, una successió interminable de moments per al record i de somnis per fer realitat.
I després surt el sol de nou, i el dia es fa clar. I com si volguéssim retenir per sempre allò que se n'ha anat, recuperem imatges i paraules, i gestos i sensacions, i per uns instants tot torna a ser present. A poc a poc, admetem que ja tot és nou i diferent, i que ahir no és avui, ni molt menys demà. Tot allò que no volem deixar anar, encara, seguix amb nosaltres el temps just per recordar i perquè puguem gaudir de tot una estona més mentre, sense adonar-nos, ja som un altre cop al carrer per compartir tot el que ha d'arribar.
Ahir hi érem tots els que érem, o si voleu alguns menys dels que voldríem. Avui i tornem, cadascú amb la seva vida, la de sempre o la nova, en companyia dels seus, amb la certesa que tot està bé, que tot va estar bé i que, amb la complicitat necessària, i amb la il·lusió intacta, tot seguirà bé.
Dia de records i de retrobaments. Un dia per recrear-se en ahir i per somiar el demà.