Hi ha dies que son una mena de propina del dia anterior. Un d'aquests, sense cap mena de dubte és Sant Esteve, mig tapat per la potència del Nadal, però encara no feiner. D'alguna manera, és el dia que serveix per rematar coses, per acabar de buidar neveres i per fer un aterratge suau en la rutina. Una rutina que durarà ben poc, per cert, perquè Cap d'Any és a tocar, propera etapa d'aquesta autèntica cursa d'obstacles festiva que culminarà el Dia de Reis.
Diu la dita que "per Nadal, cada ovella al seu corral, i per Sant Esteve cada ovella a casa seva", i és que quan les comunicacions no eren el que són, calia un dia de viatge per tornar a lloc, després del retrobament nadalenc. I així serà també en versió moderna, , perquè segurament avui començarem a recuperar el contacte amb la realitat, eclipsada per unes hores de retrobaments o absències familiars, d'àpats extraordinaris i de músiques i colors ben diferents dels de cada dia.
I lentament tornaran les notícies escandaloses, les declaracions d'uns i altres, les picabaralles i tot plegat, i serem ben conscients que la treva de Nadal ha estat només això, una petita treva. De tota manera, aprofitem aquest dia de Sant Esteve per fer alguna cosa diferent, amb pau i calma, que demà tornarem a la realitat i a la rutina, amb mandra potser, però d'alguna manera també, amb ganes de retrobar una mica d'ordre i de quotidianitat.
Avui és l'endemà. I demà serà un altre dia. Aprofitem aquest dia tan especial, aquesta mena de parèntesi de transició entre una realitat i una altra.
