Avui obrim la setmana, amb el record encara viu de la Marató de TV3, possiblement una de les més dures dels darrers anys, perquè les lesions medul·lars o cerebrals traumàtiques deixen efectes per sempre i perquè els ictus, déu n'hi do la factura que passen a qui els pateix. L'altra cara de la moneda? els centenars de milers de persones que arreu del país van voler aportar el seu petit gra de sorra per mirar de contribuir a la investigació sobre aquestes malalties tan dures i tan habituals. En el fons, esperança en un futur millor, tant de la gent que va col·laborar ahir amb el seu esforç, com d'aquells que pateixen una malaltia molt greu però que saben que la vida només té un sentit, i és endavant.
La nota discordant de la jornada, les inoportunes, per no dir impresentables, paraules de Fachín a Twitter titllant la Marató de rentat de cara dels defraudadors. Que les grans empreses miren de rentar-se la cara amb les seves accions socials? Això ja fa dies que ho sabem. Que sense els seus diners les coses no serien on són? També ho sabem. Però d'aquí a carregar contra una mobilització social com és la Marató amb un argument tant feble i tan penós, hi ha un abisme. De fet, és titllar els milers i milers de voluntaris i de gent de bona fe de col·laboradors amb les empreses defraudadores. O potser es pensa que algú contractarà una línia de Movistar o obrirà un compte a la Caixa perquè col·laboren amb la Marató? Ho dubto molt. Ho dubto tant com pensar que algú votarà el partit del senyor Fachín per les seves declaracions d'ahir.
Sigui com sigui, avui dilluns, amb l'horitzó posat en el Nadal. Endavant, doncs, amb el dia i amb la setmana, que com ens van explicar ahir de totes les maneres possibles, la vida només té un sentit, que és endavant, i val la pena viure-la, malgrat totes les dificultats. I malgrat l'estupidesa, fins i tot.