Endavant. No hi ha altra manera. Sempre endavant. És el que té la vida, només un sentit: endavant. Aprofitant els encerts, o carregant els errors, però endavant inexorablement, amb pena o amb glòria, per més que ens agradi recrear-nos en els bons moments que hem viscut, en les sensacions, en els records. Tot és història, tot és passat.
La vida, en el fons, és aquesta mena de viatge imparable que de vegades ens duu per plàcids meandres en calma i, de tant en tant, ens llença per una muntanya russa que amb prou feines ens permet respirar i obrir els ulls de tant en tant. En qualsevol cas, sempre ens empeny i ens obliga a plantar cara a nous reptes i a trobar-ne noves respostes.
I segurament això és el que fa tan atractiva la vida mateixa: que cada dia és nou, que cada dia és un misteri per descobrir i una nova aventura per viure. No podem fer marxa enrere ni mirar de recuperar el temps viscut, els moments plaents, ni el temps perdut, fins i tot. Només tenim futur a la vista i un present breu i intens per anar-lo fent realitat.
Diuen que el setembre és un mes de bons propòsits. Aprofitem-lo, doncs i mirem de conjurar-nos perquè cadascun dels dies que viurem ens siguin satisfactoris i ens convidin a mirar sempre endavant, amb la seguretat que tot el que hem viscut, bo i dolent, només pot ser referent i ajuda, saviesa acumulada, per no aturar-nos mai i per anar omplint de colors aquests fulls en blanc que són cadascun dels nostres dies. La paleta és nostra, i els pinzells també.