Ahir va fer trenta anys que es va posar en marxa una petita empresa familiar que encara resisteix prou activa, malgrat totes les adversitats i que, a més, en aquest temps ha ampliat el nombre de socis i tot. I com gairebé sempre passa amb les coses realment importants, l'efemèride va passar sense massa soroll. Bé, al cap i a la fi, ahir era dimarts, un dia que tampoc -a priori- no dóna gaire de si. Temps hi haurà.
Ara que vivim èpoques de crisi, a tots nivells, una petita història d'èxit, de persistència durant tres dècades, ben bé podria ser portada de diari, perquè els bons exemples sempre ajuden. Però no. Avui són notícia els tancaments, els ERO i tot el que acaba malament.
De tota manera, ahir, un dimarts discret, va ser un dia molt especial per a algú que fa anys va decidir emprendre una aventura compartida, i que se n'ha sabut sortit. Val a dir que quan aquesta empresa familiar va apujar la persiana, nosaltres hi érem, mirant amb enveja, i preparant-nos per obrir el nostre propi negoci, al cap de no massa.
Ahir va ser un bon dia per recordar que hi ha històries que funcionen, amb trenta anys i més de recorregut, al llarg de l'excitant aventura de viure en família, o de compartir una amistat.
