Ahir, l'afer aquest de la sortida del Govern dels consellers d'Unió i tot plegat, em va fer venir al cap una expressió que abans se sentia força i que, no sé massa per què, havíem abandonat. Era el que sempre acabàvem dient quan aquelles teles en blanc i negre no es veien prou bé, quan saltava la imatge, quan feien molta neu o quan, directament, es perdien les imatges i, després dels copets de rigor, exclamàvem: "és d'ells" i ens quedàvem tan tranquils; sense tele, però tranquils.
Doncs això, que declaracions i més declaracions (o no declaracions) i tot el que es podia arribar a esperar d'aquest sainet que des de sempre ha estat la relació entre Unió i Convergència. Una relació, dit sigui de passada, que sembla que no era tan equilibrada com alguns afirmaven.
Però com que són coses seves, no perdré ni un minut més intentant entendre-les. Hi ha coses que no han canviat gaire des de la tele en blanc i negre. Ara, ens passa el mateix quan se'n va la llum i ens quedem a fosques. La diferència és que ara, després del tradicional "és d'ells" ve una lletania de renecs contra les empreses subministradores, la seva incapacitat i les seves portes giratòries. Com els copets al costat, tampoc serveixen de gaire, però ens deixen més tranquils.
Que es barallen Unió i Convergència? Doncs ja s'ho faran, perquè "és d'ells" i ja hem vist aquesta comèdia abans. És d'ells, encara que com passava abans amb la tele, ens acabi perjudicant a nosaltres, no pas a ells.