Sí que va tenint raó Ciutadans quan diu que vivim en una societat dividida. Aquests dies hem tingut un bon exemple amb la defensa numantina que va fer Arcadi Espada, un dels fundadors de la formació de Ribera -no ho oblidem-, dels violadors de "la manada", en un plató de televisió. Qui vulgui veure les imatges, les podrà trobar facilment, perquè jo no tinc ni ganes d'enllaçar-les, per pur fàstic, cap a l'individu i cap a la conductora del programa, com a representant del mitjà. I es que es veu que hi ha qui té dret a tot, des d'apuntar amb el dit, nom i cognoms, alguns professors, obviant qualsevol pessumció d'innocència, com va fer el propi Ribera no fa gaire, fins a defensar la vida sexual (així ho va deixar anar) dels violadors, justificant la seva actuació en una suposada lleugeresa sexual de la víctima, de qui va demanar vídeos, fins i tot, per acabar de convertir la víctima en culpable.
Mentre això passa a una banda de la societat, a l'altra s'imposa la censura, la coacció i la violència repressiva, ja sigui per cantar, per escriure, per votar o per opinar. La justícia s'ha tornat cega d'un ull només, i ja tan sols mira cap a un cantó. El que per a segons qui és el legítim dret a la llibertat d'expressió, per a altres és incitació a l'odi, sedició i violència. Molt gran, aquest estat de dret. Molt. I molt reveladors els silencis còmplices.
Ahir va sortir de presó, un cop complerta la seva condemna, un famós violador múltiple. Quant trigarem a veure'l desfilar per segons quines televisions? Quant a veure un cara a cara entre ell i, per exemple, individus com Espada, capaços de defensar delictes com els que va cometre? Quant a furgar la vida de les víctimes, després de més de dues dècades? I sobretot, quant a veure actuar la fiscalia contra aquests comportaments? La resposta, com sempre, la deu tenir el vent, que bufa cap a on bufa, de manera incontrolable, però que sempre acaba tirant cap a la mateixa banda. Darrerament, cap a la més mesquina, més miserable i lamentablement, més rendible per als interessos més inconfessables. Tot sigui per la llibertat i per l'audiència.
Només un dubte: Si els violadors de "la manada" haguessin estat quatre immigrants de qualsevol barri marginal, el tractament de tot plegat i la condescendència amb els seus actes haurien estat els mateixos? Ho dubto molt. Els uniformes encara manen molt.