login
Inicia sessió

register
Registra't

No cal que en facis gaire cas

De dones i homes i tot plegat

Molt tímidament, tot sigui dit, es va recuperant el discurs sobre la igualtat de la dona a la societat. Bé, més ben dit, sobre la desigualtat de la dona a la societat.

Després d'anys i anys en què les dones van haver de patir i de lluitar heroicament per assolir drets tan bàsic com poder votar, treballar, fer-se una carrera professional, estudiar o, fins i tot obrir un compte corrent sense permís de ningú, han hagut de suportar uns quants anys, els més recents, de promoció d'un model de superwoman capaç de fer totes les funcions tradicionals d'esposa i mare, a més de treballar i tenir una projecció social.

Però ves per on, aquests darrers anys, al capdavall, no han estat més que una trampa mortal que, sota l'aparença d'un fals alliberament, ha acabat tornant les dones als estereotips més tradicionals, amb una recuperació enorme del rol de mascle alfa per part dels homes, respecte a les seves parelles. El problema és que tot això ha passat amb una connivència femenina molt majoritària, que ha comprat el patró, sovint sense ni adonar-se (mèrit d'aquells que van vendre el prototip de superwoman com a model positiu, però finalment subjugador).

El paper de la dona més socialment acceptat avui és el d'aquesta superwoman, barreja entre maruja, top model i executiva que, a més, sap fer cupcakes amb una rialla d'orella a orella. Sempre estupenda, ella, i sempre en un discretíssim segon terme. Carn de subproducte televisiu, vaja.

Que exagero? Un exemple: Enguany és el primer any que escolto com alguns programes esportius que informen sobre el Dakar parlen de Laia Sanz en el mateix context que parlen de qualsevol pilot home. Cert que ja fa un parell d'any que se'n parla, però fins ara sempre com a capítol a banda i marginal. Enguany sembla que la cosa pugui anar canviant. Això sí, li hauran calgut 15 campionats del món, tres triomfs al Dakar en categoria femenina o 10 títols europeus, entre altres, i un programa d'"El Convidat", de TV3, no ho oblidem, per aconseguir aquesta visibilitat. La comparació amb Fernando Alonso, per exemple, és insultant.

Igualtat? De què? Laia Sanz no respon al prototipus femení a l'ús, i li costa déu i ajuda fer-se visible.

Comentaris (2)07-01-2014 09:43:36

serra_catalana73serra_catalana73 blog, 08-01-2014 13:55:13

Pensa però que aquí també hi juga el paper de l'espanyolitat. Alonso és un espanyol i en parlen en qualitat del què és i és TV3.
Si a més és dona i catalana, encara és més invisible.

joanjo blog, 09-01-2014 06:25:27

No només és això. Pensa en qualsevol esportista home català, amb un historial esportiu que no arriba, ni de lluny, al de la Laia.

Escriu un nou comentari:

Comentari extern

Nom:


Registrar-me a flog.cat

Usuaris registrats

Usuari de flog.cat:

Contrasenya: