8 de març, dia internacional de les dones. No m'agraden els dies internacionals de res. D'alguna manera és com si hagués coses que se'ns escapen i que ens hem d'anar recordant de tant en tant, no fos cas que se'ns passessin per alt del tot. En el cas de les dones, dels pares, de les mares... és a dir, en el cas de tot allò que té a veure directament amb les persones, la cosa em resulta especialment greu, perquè acabo pensant com anem oblidant aquestes figures en el nostre dia a dia.
Dit això, potser val la pena aprofitar l'ocasió per recordar la magnitud del drama que pateixen milers de dones cada dia, el de la violència masclista, de gènere, domèstica, o digueu-ne com vulgueu. Recomano aquesta lectura, que ens recorda que en 14 anys han mort més dones a mans de les seves parelles que al llarg de 42 anys per atemptats d'ETA. Però és clar, allò era un problema d'estat i això de les dones una cosa que passa i que no es pot evitar. I com a mostra, aquest altre interessant article que posa de relleu la postura del Ministeri de l'Interior al respecte.
Avui, dia internacional de les dones. Seguim les notícies i veurem com el celebren, per exemple, les diferents formacions polítiques i sabrem la visió de cadascuna sobre la funció social de la dona. I agafem-nos fort.