Ja ho sabem: tot té un principi i un final. Tot comença i tot acaba; i tant pot per per fortuna, com per desgràcia. Així són les coses. I aquesta, segurament, és una de les grans lliçons que cal no oblidar mai. Per més complicat que pugui resultar tot, per més dur i més dolorós, tot se'n va, en un moment o altre. Per contra, per més agradable i més plaent que sigui allò que vivim, aprofitem-ho amb intensitat, que tampoc no durarà per sempre.
Som de ple a Setmana Santa, segurament una de les èpoques més estranyes de l'any i que més es presta a tota mena de posicionaments personals. Sigui com sigui, és temps de descobertes o de retrobaments, de recolliment o de festa. Tot depèn dels interessos, creences o prioritats de cadascú. I prou pot ser que aquesta sigui la gràcia d'aquests dies: que tant podem fer cap a la neu com a la platja, passant pel retorn a les arrels familiars, o per acollir aquells que tornen. Tot, absolutament tot, hi cap, i tot està bé, si ens està bé.
Avui, Divendres Sant. Un dia que per als creients catòlics comença amb un viacrucis i que va avançant amb tot tipus de mostres de dol i de supersticions populars prou estranyes, com ara la prohibició d'escombrar, netejar o fer els llits, o amb pràctiques que actualment considerem políticament incorrectes, com allò de matar jueus que tocava ahir, Dijous Sant, tot i que segons on, tenia molt més recorregut. Per sort, tot canvia, tot evoluciona, tot s'acaba i tot dona pas a noves realitats i a noves maneres de fer. Aquí potser sí que val la pena recordar que entre la mort i la resurrecció hi ha un trànsit d'uns pocs dies, i que tot canvi vol, també, aquest període llarg o breu de transformació.
Dies de retrobament, vulguem o no. Ja sigui amb la nostra cultura tradicional, amb les nostres creences, amb els nostres, o amb nosaltres mateixos. Tant li fa, de fet. Potser el més important és que aquests són dies diferents, amb un ritme diferent al de cada dia, que estaria bé que ens servissin per agafar empenta, ara que la primavera es va imposant, a poc a poc però de manera inexorable, i que la vida recomença amb tota la seva intensitat i amb tota la seva passió.