Avui, divendres. Divendres de res, de fet. No és cap dada especialment assenyalada, no hi celebrem res de particular; no és, ni ha estat mai, festiu; no és festa de guardar... un divendres que ja ni segueix el cançoner popular, perquè no és ni divendres de faves tendres, que ja no n'és temps.
Un divendres, aquest, que si mirem l'actualitat, passarà entre casos de corrupció, propostes polítiques que no duran enlloc, unes quantes guerres prou oblidades i els ecos dels darrers partits de futbol i les trompetes que anuncien els del cap de setmana. Res de nou, tampoc.
El que sí que fa especial aquest divendres, però, és que és la porta d'accés a un cap de setmana llarg, i els caps de setmana, especialment quan són de tres dies, sempre prometen. Potser avui és un bon moment per recordar allò que diu Eduard Punset sobre que la felicitat és a l'antesala de la felicitat. Potser aquest divendres pot ser la festa que és just a l'entrada d'un cap de setmana festiu. A veure si aquest divendres intranscendent i anodí ens durà sorpreses. Qui ho sap. Potser només depèn de nosaltres, al capdavall. O no?