Tot just quan acabàvem de saber que la xiulada a l'himne d'Espanya durant la final de la Copa del Rei de futbol acabaria amb una col·lecció de multes prou importants (desproporcionades, en el cas de les entitats civils), ens trobem de morros amb un futbolista que és presentat per un equip andalús amb una curiosa samarreta que duu estampada la imatge del dictador Franco braç en alt.
És un país ben curiós, Espanya. Segurament és un dels pocs exemples a món on l'apologia del feixisme i dels assassins, a tot estirar, mereix una disculpa tan creïble com ara que el futbolista en qüestió no sabia qui era el personatge (imagino que la salutació braç enlaire tampoc). Imagino que al personal del club que el presentava, ja els estava bé. Per contra, xiular l'himne és motiu de persecució econòmica, el gran mecanisme repressor que aplica indiscriminadament el PP, sobretot després de l'èxit de la seva actuació contra els trabucaires de Cardedeu.
Ja ho sabeu: podeu atemptar contra la democràcia i la Constitució (quin tip) amb tota mena de simbologia i expressions feixistes, però ni se us acudeixi badar boca contra l'himne espanyol, el rei, o la sagrada unitat de la pàtria, si no és que teniu la butxaca prou calenta com per pagar la multa corresponent, cada cop més indecent, i cada cop més letal per als particulars i les petites entitats, que al capdavall són els que cal silenciar.
Més motius per fugir a tota presa d'Espanya? A mi, no me'n calen. Vull viure en un país on la memòria històrica es pugui recuperar amb orgull i sense morts abandonats (quan no directament negats), i on es puguin expressar les opinions amb llibertat. I aquest no és Espanya.