No sé què dimonis està passant, ni si hi ha alguna estranya conjunció astral, però si es volen tirar més pedres a la teulada pròpia, difícilment es podrà superar una acumulació de despropòsits com la que estem vivint.
D'entrada, unes sorprenents declaracions de l'exjutge i actua senador Santi Vidal posant a sobre de la taula una sèrie de suposades actuacions il·legals del Govern. Sense cap prova, evidentment, però amb el crèdit d'un personatge prou conegut i, si més no fins ara, respectat. Ara li tocarà al vicepresident Junqueres aclarir la situació de la millor manera possible, però el mal ja està fet, i em temo que ja no té remei.
I com si no n'hi hagués prou, la consellera Munté es despenja demanant als funcionaris que ens agafem un dia de festa per anar el sis de febrer a donar suport als acusats pels fets del 9N. Consellera, si us plau, abans de demanar res potser caldria retornar una mica el respecte a la feina dels treballadors públics, un i mil cops maltractats per diferents companys seus de Govern. I li dic en nom dels milers de funcionaris sense filiació política que hem accedit al nostre lloc de feina per mèrit i capacitat, i amb molt d'esforç. No barregem les coses, que cadascun de nosaltres, com a ciutadans, no com a funcionaris, sabem què hem de fer i què no davant la situació política del país.
Si es van succeint declaracions com aquestes, l'arsenal dialèctic i demagògic d'aquells que ens volen callats serà immens, i ja no hi serem a temps de res. En tot procés, la discreció i la prudència són imprescindibles, si es volen assolir resultats. I si hem de jutjar pel que està passant darrerament, de discreció i de prudència anem massa curts.