per en 3 Març 2018
284 Vistes

Ahir, Roger Mas presentava el seu nou disc "Parnàs" i ho feia en un ambient íntim, sobri, afectuós i efectiu com la seva música, a Brussel·les, amb la presència dels membres del Govern català que són a l'exili, en honor a ells i en suport i denúncia dels presos polítics catalans tancats a presons espanyoles.  Un cop més, una petita gran genialitat del solsoní, no només per la seva música, sinó per la seva manera de fer.

Faria molt bé l'Administració catalana d'aprendre una mica de Mas, de Roger Mas.  Si realment creiem que a Brussel·les hi ha una part del nostre Govern legítim, potser aniria sent hora -ja fa dies que ho és, de fet- de treballar també des d'allà en alguna que altra actuació d'aquelles que tenen impacte internacional, sobretot.  Estan molt bé les visites protocol·làries, que segur que aporten suport i afecte, a banda de netejar alguna que altra consciència, però encara estarien millor les visites si duguessin una càrrega de responsabilitat efectiva de govern.  I aquest tipus d'accions, especialment en el cas dels departaments amb consellers exiliats, què voleu que us digui, personalment, les trobo a faltar.

I davant d'aquest silenci greu de la maquinària administrativa, de l'endogàmia mental i geogràfica, de la poca ambició, o de la incapacitat, el gest de Roger Mas resulta encara més lloable, més digne i més modèlic, especialment ara que la música torna a estar censurada, com en els pitjors anys del franquisme, i que una cançó pot comportar presó.

En el fons, és una qüestió de convicció i de dignitat personal.  Hi ha qui cobra un sou públic i s'empassa el que sigui, sense cap pudor, per no perdre'l, en aquesta Catalunya ocupada, i hi qui pren posicions de risc, des del seu capital particular, des del seu talent i des de la solidesa dels seus valors, allà on més servei pot fer.  Un cop més, l'art i la cultura autèntics, no els de saló i llotja, ens marquen el camí, si és que encara sabem escoltar.

Publicat a: Actualitat
Sigues el primer a qui li agrada això.