Dilluns. Tornem a la normalitat. Bé, tornem, i parlo dels treballadors públics sobretot, a ves tu a saber quina normalitat, perquè durant uns mesos tot serà qualsevol cosa menys normal. Tenim la Generalitat intervinguda per un govern que ha fet fora aquell que va sortir de les urnes fa un parell d'anys, i que, si més no pel que hem pogut sentir aquest cap de setmana, encara es considera legitimat per seguir actuant com a govern. Tenim una república de sí però no i caldrà veure com respiren la resta de països un cop passat el cap de setmana. I de propina, tenim unes eleccions encaixades a pressió entre un clàssic futbolístic i la loteria de Nadal. Déu n'hi do.
Avui començarem a saber alguna cosa, segurament poca cosa, i especularem i especularem sobre què ha de passar els propers dies i setmanes fins que encenem del tot els llums de l'arbre i ens llancem en planxa als torrons. De moment, ho admeto, em va donar una certa satisfacció i tranquil·litat la manifestació unionista d'ahir a Barcelona, les fotos d'aquells que fa quatre dies renegaven dels seus actuals companys de capçalera i comprovar que la unitat d'Espanya fa companys de llit tan diversos, com ara antics líders comunistes i falangistes de tota la vida. I és que vulguem o no, les eleccions que Rajoy va anunciar per al 21 de desembre sí que seran un autèntic plebiscit i el referèndum que sempre s'ha negat a convocar i que ara, qui sap per què, ha posat en marxa. Avui, l'electorat català, més enllà de les ideologies polítiques, està clarament posicionat a favor o en contra de la independència i de l'avenç en la construcció d'aquesta república encara virtual que tenim. I això ha de servir per clarificar molt les coses, com a país.
Eleccions a la vista, doncs, i ni les CUP descarten de presentar-s'hi. Bona notícia. Caldrà veure com s'articulen les aliances electorals o no i, sobretot, caldrà veure quin pot ser el resultat. Una majoria independentista -una majoria de debò, que no deixi marge a l'especulació, prou àmplia en vots i en escons, no com ara mateix- suposaria el pas endavant definitiu a la república catalana i la fi del mantra de la majoria silenciosa. De moment, però, una Generalitat ocupada per decret i molts més interrogants que certeses. La certesa, això sí, que els Jordis segueixen a presó. No ho oblidem.