per en 23 D'octubre 2017
391 Vistes

Qui va dir que la vida era avorrida?  Segurament, algú que no era català i que no ha tastat mai el vertigen d'aquesta autèntica muntanya russa en què estem muntats de fa temps i que si cap miracle no ho evita, aquesta setmana passarà pel seu punt de màxima acceleració.

Si tot es va desenvolupant tal com sembla, tancarem l'octubre amb un final en alt.  Sí, aquest octubre que com tots els mesos va començar amb un dia 1, que ara veiem tan lluny però sentim tan a prop, que no va ser un primer de mes com qualsevol altre, i que, a hores d'ara encara la recta final amb una barreja d'incertesa, d'indignació i d'esperança, que no és poc.

Si alguna cosa pot definir aquest mes turbulent és la gent, la seva força, la seva decisió, el seu valor.  La gent, aquesta pila d'herois anònims que actuen com a tals als carrers, a les cases, a la feina, als despatxos, a les aules i que, des del silenci o a crits, amb decisió a prova de tot, segueixen endavant amb el seu somni, tot i  que avui encara ens en segueixin faltant dos actors principals.

Avui, dilluns.  Primer dia d'una setmana que escriurà la història, ara sí.  Bon moment per arrencar amb el record de tots els herois anònims i amb una immensa gratitud cap a un parell dels nostres que volem tornar a tenir entre nosaltres ja mateix.

https://www.youtube.com/watch?v=GZf-t5yK0h0

Publicat a: Actualitat
Sigues el primer a qui li agrada això.