De vegades costa molt engegar. Records de diumenge, ressaca futbolera, darrer cap de setmana -de moment- de campanya electoral... tot un seguit de factors que fan un dilluns complicat, potser com tants d'altres, en què encarar la rutina, la feina, els problemes -que mai no falten- més complicat del que ja és habitual.
Potser és el bon temps, potser la perspectiva ja no gaire llunyana de les vacances, però hi ha dilluns que fa mandra posar els peus a terra i tirar endavant. Però no hi ha remei. Rere les portes de casa hi ha tot un món on tenim un paper més o menys discretíssim que hem d'interpretar, tant si fa sol com si plou, amb públic o amb la platea buida, i no hi ha excuses que ens ho evitin.
Tornarem al carrer, com cada dia, entre crits d'eufòria que ens parlaran dels moderns herois futbolístics, o que ens vendran elixirs meravellosos que ens trauran tots els mals de la societat, o que ens diran que no tenim motius per queixar-nos, perquè tot va millor que no ens pensem, encara que no ho sapiguem veure. Molt soroll i molta mandra, fet i fet.
Realment, hi ha dilluns que tot costa. Però potser d'aquí a unes hores tot serà diferent. És el que tenen les sensacions i els estats d'ànim: que poden canviar en el moment més inesperat. Passeu un bon dilluns.
