Avui, dijous gras, inici formal de les festes de carnaval. Avui tot es capgira, les disfresses ens faran ser qui no som, o potser allò que voldríem ser, qui ho sap. El cas és que avui comencen uns dies dedicats a la carnalitat, als plaers, a la vida, al capdavall, uns dies en els quals, segons que diu la tradició, tot sembla permès. Endavant doncs, amb aquest petit parèntesi en la rutina.
No sé per què, pensar en carnaval m'ha fet venir al cap aquella mena de reset, de silenci gairebé incòmode si voleu, que es produeix quan enmig del soroll, d'una conversa animada, tot sembla que s'aturi i la calma, de sobte, ho envaeix tot. Immediatament, com si calgués omplir el buit, algú diu alguna cossa i tot recomença. Tampoc no és estrany que, aleshores, algú digui que ha passat un àngel. La saviesa popular té respostes per a tot.
De tant en tant, cal trencar la rutina, cal trencar el soroll, fer un parèntesi, posar una catifa ben ampla perquè passin tants àngels com calguin i recomençar amb paraules noves i amb il·lusions renovades. Tant de bo aquest dijous gras i els dies que han de venir duguin aquest àngel, o aquest dimoni, ja posats per allò de les disfreses, que tanta falta ens fa. Mentrestant, i per si o per no, vull compartir una deliciosa cançó de Pau Riba i Pascal Comelade que també ens parla d'aquest àngel invisible i meravellós.