per en 13 Maig 2014
869 Vistes

N'hi ha un tip d'haver d'aguantar que l'única proposta dels socialistes, des de fa molts anys, sigui una readaptació constant d'aquell "si tu no hi vas, ells tornen", referit a la gent del PP.  I n'hi ha un tip perquè evidencia una absoluta manca de propostes polítiques mínimament creïbles.  O el que és el mateix, una manca d'alternatives de govern.

A Catalunya, els socialistes de la sucursal perifèrica del PSOE fa dies que fan aigües, camí de l'enfonsament més absolut.  Però a Espanya, les coses no sembla que els vagin massa més bé.  Ente candidats que es mouen entre el populisme i un nivell general prou discutible, l'antic discurs de pugna entre dreta i suposada esquerra sembla ser el mantra que es pot repetir fins a l'extenuació, sense aportar mai res de nou.  Però vet aquí que quan tot semblava condemnat a l'avorriment més absolut, apareix Felipe González per animar la festa -perdó, la  campanya electoral.

Per a Felipe González és necessària una coalició amb el PP pels grans temes d'estat.  Bé.  Si partim de la base que les polítiques econòmiques (tema d'estat, suposo) ja fa dies que es dicten molt lluny d'aquí, i això ho saben perfectament tant els socialistes com els populars, l'únic gran tema d'estat que veig a l'horitzó és la consulta catalana.  I en aquest tema, no cal ni que ho digui l'expresident, el front PP-PSOE és absolut, sòlid i compacte.

En resum, que per més que digui el discurs oficial socialista, en les qüestions que ells -i els altres- consideren importants, d'estat, són exactament el mateix.  Paraula de González.  Decididament, una olla de grills.

Publicat a: Actualitat