Ara que ja fa dies que va passar, tot i que els ecos ressonaran, em temo, setmanes i setmanes encara, es bon moment per recordar alguna de les idees més curioses que es van sentir al Congrés dels Diputats, dimarts passat; concretament alguna de les que va deixar anar, amb la seva tranquil.litat habitual Mariano Rajoy.
En concret, em vull referir a tot allò de la lleialtat institucional, del respecte (i admiració) a Catalunya i de la falsedat de les denúncies de maltractament del nostre país per part dels governs espanyols.
Potser sí que Rajoy té raó i tot són invencions nostres o enganys perversos d'un president Mas que ens condueix, qual flautista d'Hamelin, cap a la nostra destrucció. Però es dóna el cas que tot el seu equip de govern (el de Rajoy) s'ocupa de carregar-nos d'arguments dia a dia. La setmana passada ens va deixar, mig amagada, la notícia de les intencions del Ministre Fernández Díaz de facilitat (i en el seu moment segur que propiciar) que els mossos d'esquadra i els policies locals puguin passar al cos de la Policia Nacional. Una autèntica OPA hostil a la nostra policia, vaja.
Caldrà esperar els arguments, però em temo que són fàcilment imaginables: el primer, allò de garantir la igualtat de tots els espanyols visquin on visquin; el segon, allò de facilitar la mobilitat funcionarial entre les diferents administracions; i el tercer -l'autèntic, de fet-, posar una autèntica càrrega de profunditat al si de la nostra policia, una de les poques estructures reals d'estat que tenim, per tal de carregar, de passada i si la seva iniciativa té una bona resposta -cosa que espero que no-, contra els independentistes, que es veu que neguem l'autèntica voluntat de la gent i no sé quantes barbaritats més.
El conflicte policial és a tocar. I un cop més, ens ve de fora. Deu ser allò d'españolizar los policias catalanes. Paraula de Wert.