El diccionari ens diu que fanatisme és, entre altres coses, l'entusiasme excessiu a favor d'una creença. A partir d'aquesta definició crec que és totalment legítim afirmar que el ministre Fernández Díaz és un fanàtic de les seves creences. Tan fanàtic que no s'està de demostrar-nos constantment com és de fàcil passar la ratlla que separa (o que hauria de separar) el terreny d'allò que un creu i l'exercici de l'activitat professional.
La darrera mostra la tenim en la concessió a la Mare de Déu Maria Santíssima de l'Amor per la Medalla d'Or al Mèrit Policial. Per més que es vulgui justificar que els mèrits són de la confraria de la verge en qüestió, la imatge d'un ministre d'un govern d'un suposat estat aconfessional (o això diu la Constitució) condecorant una Mare de Déu, amb la més alta distinció policial, ens deixa molt seriosos dubtes sobre la qualitat democràtica (i intel.lectual, inclús) del personatge i del seu entorn.
Res a objectar des de les altes jerarquies eclesiàstiques, evidentment. Una demostració més de la bona sintonia església catòlica - Estat Espanyol. Com en els vells temps, si fa no fa. No oblidem que aquest no és el primer cop que diferents membres del govern actual parlen d'intervencions divines en favor de les seves polítiques. Es veu que de res no va servir la pregunta parlamentària d'Amaiur al Congrés, fa pocs dies.
Aquesta és la imatge que defineix l'Espanya actual, ho vulguin admetre o no. Una imatge casposa, rància i fanàtica. Cada dia ens sobren més arguments per voler ser-ne molt lluny. Com no hem de poder votar, segons la llei, si fins i tot permet condecorar una Mare de Déu?
