Ja coneixem l'expressió aquella que diu que entre un parell de coses, el que sigui, poden haver "diferències raonables", però si ens mirem bé, en segons quines ocasions, el que hi trobaríem són diferències irracionals, diferències derivades de la irracionalitat d'un dels dos elements de la comparació. Aquest, per exemple, és el cas del tractament la simbologia nazi a Alemanya i de la simbologia franquista a Espanya. La primera considerada delicte i la segona molt més que tolerada.
Llegia aquest cap de setmana la notícia que dos turistes xinesos han estat detinguts i multats a Berlín per fotografiar-se davant del Reichstag tot fent la salutació nazi. Poca broma amb un passat cruel i encara ben present. Per contra, a Espanya no hi ha cap pudor a fer servir banderes amb l'àliga franquista en tota mena d'espais públics o estadis, ni a cantar a les portes de les esglésies himnes feixistes com el "Cara al sol", ni a treure en processó mares de déu amb un mantell amb l'escut franquista brodat, ni a conservar aquell autèntic monument al terror i a la repressió que és el Valle de los Caídos.
Aquesta, entre moltes altres, és la diferència entre un país conscient del seu passat i del seu deure amb la història i amb la humanitat, fins i tot, i un altre que es nega a fer cap mena de revisió de la dictadura, com només passa allà on la democràcia és inexistent. Aquesta és la diferència irracional entre un règim democràtic i una post-dictadura. Que llarg se'ns està fent i se'ns farà encara el franquisme.