per en 16 Gener 2016
852 Vistes

Les coses, darrerament, van molt ràpides.  Els fets es precipiten i gairebé ni tenim temps a pair tot el que estem vivint.  Sembla que faci mesos de la presa de possessió del nou president de la Generalitat i tot just fa uns pocs dies.  Avui voldria recuperar una imatge d'aquell dia que penso que és prou important com per no condemnar-la a les golfes de l'oblit massa aviat.  És la imatge d'una bandera espanyola a la Plaça de Sant Jaume, situada amb tanta destresa que apareixia a la major part de les seqüències televisives de l'exterior de la plaça, sense que hi hagués cap dels enfrontaments aquells que ens predica el ministre del ram.  L'amo de la bandera va dir la seva, com va voler, exactament igual que la resta de públic.  Això va passar a Barcelona.

Si fem una mica més de memòria i anem enrere fins ara fa un any i mig, recuperarem la proclamació de Felipe VI com a Rey de España.  Els actes públics d'aquesta proclamació van anar acompanyats d'una repressió brutal contra tothom que va intentar expressar, per més pacíficament que fos, les seves idees antimonàrquiques o en favor de la república.  Això va passar a Madrid.

Fins a aquí els fets.  Cadascú que en tregui les seves conseqüències.  Per la meva banda, em costa molt defensar el respecte constitucional de qui coarta la llibertat de pensament i d'expressió pacífica de les idees, en nom de ves a saber quina legalitat.  Però així són les coses al regne del monarca que no respecta les institucions catalanes i exigeix lleialtat institucional en sentit contrari.  I parlo tant del cap de l'Estat, com dels seus governs, líders polítics... que aquests darrers dies n'hem tingut prou mostres.

Massa diferències i massa profundes com perquè hi puguem esperar res de bo.  I de lliçons, ni una.  Anem passant.

Publicat a: Actualitat
Sigues el primer a qui li agrada això.