per en 13 Gener 2014
877 Vistes

Espanya no és la Gran Bretanya.  Bé, de fet, la Gran Bretanya potser no és (ni vol) altra cosa que la Gran Bretanya i Espanya, evidentment, is different a tota cosa coneguda.  Fixades així les posicions, a banda i banda, les comparacions són odioses i els seus resultats molt il.lustradors.

Amb el procés cap a la indepedència de Catalunya i d'Escòcia, aquestes diferències s'han fet molt evidents.  Ofensivament evidents, fins i tot.  Assumit ja allò de permetre o no la consulta i de demostrar maneres de fer democràtiques o més aviat pròpies d'altres règims, de tant en tant encara ens arriben notícies que ens deixen amb la boca oberta davant de fets que qüestionen les veriats absolutes espanyoles.  El darrer exemple:  l'assumpció total del deute en cas d'independència d'Escòcia.  Risc econòmic i pànic dels mercats? Serà a algunes ments malaltes.

Lleialtat institucional i sentit d'estat són conceptes que, segons on, es tenen molt ben assumits, però que no passen de paraules buides en altres llocs.

Defensar les posicions pròpies, buscar aliats allà on sembli adequat i respectar les normes democràtiques.  Aquesta és la manera d'actuar sense fanatisme.  I la nostra.

Publicat a: Actualitat