Ahir va ser un bon dia per jugar a aquell conegudíssim joc de trobar diferències. No, no. No patiu. No em refereixo al referèndum d'Escòcia i a la futura (hipotètica) consulta de Catalunya. D'això ja se n'ha parlat prou, i més que se'n parlarà. M'estic referint a la imatge que van projectar ahir dos presidents: el nostre i el d'Espanya, valorant els resultats escocesos.
És fàcil trobar els vídeos i posar-se a jugar a trobar les diferències. Aquí podeu veure el de Rajoy, i aquí un fragment del de Mas.
Unes petites pistes per jugar. A banda dels continguts, òbviament diferents, fixeu-vos només en les formes:
Rajoy llegeix mecànicament i fredament, una declaració institucional (imagino que se n'ha de dir així) davant d'una càmera de vídeo i amb els ulls fixos en un text. Cap periodista, cap pregunta, cap gest, una sola llengua i ni una coma fora de guió.
Mas fa una valoració davant la premsa internacional en tres llengües: català, anglès i espanyol i contesta preguntes dels periodistes també en una quarta: el francès. Proximitat màxima, amb plena solemnitat institucional.
Si em permeteu, jo diria que mentre un dels dos actua com a president, l'altre ho fa al dictat d'algú que no li permet ni el menor moviment fora de guió. Potser és que un parla amb llibertat i sabent-se la veu d'un govern, d'una majoria parlamentària i d'un poble, i l'altre des del pànic escènic i més per obligació que per gust.
O potser, tot plegat, és una nova constatació del concepte de democràcia de l'un i de l'altre, tan ben representada en les paraules d'Alicia Sánchez Camacho, companya d'aventures de Rajoy, quan, després que un parlament democràtic aprovés una llei per una majoria amplíssima, és capaç d'afirmar, sense rubor, "és un dia molt trist per a la democràcia". Potser a questa és la gran diferència, al capdavall.
