Va revolucionada la Xarxa, des de fa uns dies, amb l'anunci laboral d'una discoteca de Benidorm en què es demanen cambreres que complexin un seguit de requisits ja clàssics, com ara bon físic, simpatia i experiència servint copes, però que afegeix que no tinguin nuvis controladors que les vigilin des de la barra o que les esperin a la sortida de la feina. Bona aquesta.
Anem a pams. La novetat de l'anunci és això de la solteria sense nuvis controladors, un element més a afegir al masclisme que supura del text. Un masclisme assumit, gairebé inseparable de la figura de la cambrera de discoteca -entre altres-, tòpicament atractiva, simpàtica, amb ofici... és a dir, si fa no fa el prototip que ens han venut fins a l'esgotament tant el cinema com la crua realitat laboral de tantes i tantes dones joves, a les quals s'obliga a confondre feminitat amb sensualitat (i no vaig més enllà).
D'altra banda, el fet que l'anunci vulgui evitar nuvis controladors també diu moltes coses, com ara que aquesta figura, la del gelós, existeix molt més del que volem veure. No ens enganyem, quantes dones joves i no tan joves se senten vigilades fins i tot a la feina? Quantes han de suportar la presència més o menys habitual de la parella a la botiga, a la cafeteria, a la fleca, a la porta de l'oficina, a la sortida de l'escola... moltes, moltíssimes, massa. I en diuen -i s'accepta com a tal- demostració d'amor.
El món, per a les dones, no ha canviat tant els darrers anys. O més ben dit, potser sí que ha canviat, però no necessàriament a millor. Entremig de la cosificació sexualitzada i l'objecte posseït pel mascle, ser dona cada dia és més difícil. I com a mostra, un botó. O un anunci.