Diu la saviesa antiga que el vent porta notícies. Bob Dylan recollia aquesta idea i ens convidava a escoltar respostes en el vent, sense anar més lluny. D'altra banda, el vent, en aquells temps en què tota la navegació coneguda era la marítima, era la força que inflava les veles i impulsava els vaixells cap al seu destí. Avui, però, el vent és una nosa, un fenomen atmosfèric que molesta i que acostuma a provocar no poques complicacions.
No deixa de ser curiós que avui, justament avui que es constitueix el nou Parlament, bufi un vent intens. Casualitat? Premonició? Avís per a aquells que vulguin i sàpiguen escoltar? No ho sé, francament. De tota manera, potser és tota una invitació a abandonar, ni que només sigui per un moment tot el coneixement modern, totes les dades, tots els càlculs aritmètics i estadístics que ordenen i orienten gairebé tot a les nostres vides i fer cas de l'antic saber.
Avui que començarà la legislatura més esperpèntica i més dramàtica de la nostra història recent (i potser més enllà i tot), amb un bon grapat d'electes empresonats o exiliats, provem a escoltar el vent fort que avui bufa. Potser ens ajudarà a trobar respostes. Potser, si més no, servirà per escampar aquesta boira i aquest tuf intens de dictadura, o potser ens impulsarà cap als nostres objectius. Aturem-nos uns minuts, parem l'orella, escoltem el que ens vol dir aquesta ventada d'avui i seguim endavant.