per en 7 Maig 2018
620 Vistes

Dilluns, de nou.  Una nova setmana al davant i una nova data a l'horitzó: 14 de maig, d'avui en vuit.  Aquesta és la nova data que ha marcat al calendari la gent que es va reunir fa uns dies a Berlín, per mirar de trobar una solució al tema de la investidura d'un president i de la formació d'un Govern que vagi retornant el país a una certa normalitat.

Si hem de fer cas del que hem vist els darrers mesos, tenim ben poques raons per a ser optimistes i el fantasma d'unes noves eleccions -amb la dilació en el temps de la situació actual que comportarien- cada dia és més real.  Els responsables polítics diuen que les volen evitar, que tenen una estratègia, que hi ha possibilitats de revertir la situació, i tot el que vulgueu, però la realitat és que seguim intervinguts, sense institucions i amb innocents a les presons i a l'exili.  Una anormalitat que es va fent més i més normal cada dia que passa.

No tinc ni idea del que podem arribar a veure aquests propers set dies.  El temps, jutge implacable, ho dirà.  De moment, la sensació de viure en bucle és massa intensa i la por d'acabar perdent tot el que tenim, que cada dia que passa és una mica menys, es va fent més present.  Ja veurem.  Sigui com sigui, estaria bé ordenar les prioritats i actuar en conseqüència.  Personalment, penso que la recuperació el control institucional i el retorn de presos i exiliats haurien de passar al davant de qualsevol altre objectiu immediat, ara mateix.  A partir d'aquí, tot és anar fent, amb noves estratègies, amb nous objectius, amb noves prioritats, i amb un nou discurs que ens pugui fer, realment, avançar.

Publicat a: Actualitat
Sigues el primer a qui li agrada això.