per en 5 d'Abril 2015
454 Vistes

Potser ajuda el caràcter excepcional d'aquesta setmana i especialment aquests darrers dies, amb la seva curiosa successió de dies festius i algun que altre feiner més o menys dissimulat.  Potser també fa que trencar la rutina i la monotonia sempre acostuma a deixar un bon regust de boca.  Tal vegada sigui la primavera que tot ho anima i que tot ho fa florir de manera exuberant.  Serà el que serà, però el cert és que, de tant en tant, hi ha dies bons.  Dies d'aquells que pots dir que tot ha anat prou bé.

I de fet, no és que passi res de massa extraordinari.  Els dies bons potser només són aquells en què rebem una trucada de telèfon que jo esperàvem, o aquells en què una notícia intuïda però desitjada finalment arriba, o aquells en què posem fil a l'agulla en una idea que volem tirar endavant encara que no la tinguem prou clara, o els que ens permeten retrobar-nos amb algú amb qui fa temps que teníem ganes de compartir una estona en calma. 

Aquests dies que ens dibuixen un somriure quan anem al llit acostumen a anar lligats a fets quotidians que, per un moment, se'ns fan diferents i prenen un valor i un significat que no sempre som capaços de veure-hi, acostumats com estem a buscar la felicitat en les grans coses, en la desmesura, fins i tot.

Els nostres dines bons, tot sovint, tenen molt a veure amb les coses senzilles, i potser per això són tan bons.

Publicat a: Actualitat