Entre un autèntic diàleg de sords i una versió sense cap gràcia d'un concurs de monòlegs. Tret de comptades excepcions puntuals, això va ser el suposat debat del Congrés d'aquests dies. El resultat? segons el guió previst. Res de nou, doncs i, sobretot, cap canvi previsible a l'horitzó. Trastes pel cap d'uns i altres i para de comptar.
De vegades penso de què serveixen els procediments i les formes, quan tot està dibuixat de bon començament. En teoria els procediments, a l'administració, han de servir per garantir la correcció en la manera de fer, i han de donar garanties de legalitat i de justícia. Però quan les cartes estan tan marcades com en el debat d'investidura que ahir es va tancar, el propi debat és una burla a la democràcia, a la legalitat i, fins i tot, a la justícia. I en diuen debat.
L'únic que ha quedat clar d'aquestes avorrides i ridícules sessions és la nul.la capacitat per arribar a acords per part de les principals forces polítiques, instal.lades en la zona de confort dels seus suposats principis, a l'espera que algun miracle els atorgui una majoria que no tenen i per la qual no estan disposats a negociar res. I en diuen política.
Potser aniria sent el moment que els periodistes, tertulians i opinadors de tota mena que van carregar amb tanta duresa contra el període de constitució de govern a Catalunya, apliquessin els mateixos filtres a l'hora de dibuixar el que s'està vivint a Espanya des de fa mesos. Però no cal patir, que això no ho farà ningú. També els mitjans estan instal.lats en veritats absolutes i en guerres de trinxeres, des de fa segles. I en diuen informació.
Ho mirem com ho mirem, Catalunya, amb tots els seus defectes i totes les seves misèries, encara té molt a ensenyar, si és que algú volia aprendre.