A poc a poc van desapareixent. Ja només queden quatre missatges de felicitació i quatre fotos dels futurs equips de govern. Uns pocs dies més i haurem tornat a la normalitat, al silenci. Quin descans, després de setmanes d'invasió indecent i irresponsable d'aquest espai mig públic mig privat que són algunes xarxes socials, perpetrada per una colla de piuladors i repiuladors convençuts que inundar la gent amb la retransmissió en directe de l'activitat del candidat de torn és una bona manera de guanyar vots.
Jo no sé vosaltres, però a mi, quan algú em vol vendre alguna cosa amb tanta insistència que arriba a molestar i a impedir l'activitat normal, se'm passen les ganes de comprar, i aquella primera intenció es transforma en rebuig absolut. Justament això és el que em passa amb determinades formacions polítiques que es veu que no tenen ni idea d'on són els límits de la informació i de la propaganda, i que no tenen cap pudor a apropiar-se del meu espai sense cap mirament.
Francament, penso que això de les xarxes socials ja no és res de nou ni de desconegut (allò de les "noves tecnologies" ja sona a expressió de padrines) i que cal pensar que qui les fa servir sap què en fa, igual com amb qualsevol altra eina de comunicació o de convivència amb molts més anys de trajectòria. Però es veu que no. Es veu que determinats grups polítics encara confonen eficàcia amb aclaparament, igual com els antics venedors d'enciclopèdies. Potser que lloguin espais de telebotiga i deixin les xarxes en pau. Tots ho agrairem.
Sort que tornem a la normalitat. Fins d'aquí a uns pocs mesos, per això.