login
Inicia sessió

register
Registra't

No cal que en facis gaire cas

Després de la tempesta

La calma duradora es veu que no existeix. Tot el que passa sembla que estigui regit per una mena de caòtica sèrie d'esdeveniments, de moments, on la tempesta i la bonança es van alternant de manera gairebé capriciosa. I una mica és així en tot: en la meteorologia, en la política, en la feina, o en la nostra realitat individual.

Després de la tempesta, sempre arriba la calma, diu la saviesa popular. Una calma tensa, però; un autèntic compàs d'espera abans no arribi més música, tant si és més pluja, com un llamp espectacular, o les primeres llums entre els núvols. Aquests períodes que més aviat esperem el que ha de venir que el que realment passa sempre tenen el regust incert i el tacte fred de les darreres gotes que s'escolen entre les fulles, o que llisquen per qualsevol sortint i encara ens mullen, potser per recordar-nos que cal saber donar temps al temps.

En el fons, aprenem a viure així. Aprenem a entomar la tempesta quan arriba, i a no perdre l'esperança que s'hagi acabat, enmig d'aquest silenci dens de l 'espera, mentre confiem que un arc de sant martí enorme ens anunciï un demà més plàcid.

Comentaris (0)07-12-2014 07:08:22

Escriu un nou comentari:

Comentari extern

Nom:


Registrar-me a flog.cat

Usuaris registrats

Usuari de flog.cat:

Contrasenya: