Quan una cosa és mentida, no acostuma a passar massa temps perquè s'hi vegi el llautó. I justament això és el que passa amb la tan publicitada operació diàleg del Govern d'Espanya respecte a Catalunya. Tot era una gran mentida i aquella anunciada cita entre presidents ja ha estat ajornada indefinidament, s'han obert vies de diàleg amb l'oposició i s'ha posat en marxa l'enèsima campanya de la por contra la possibilitat d'un referèndum.
Ara sabem que les intencions reals de Madrid són posar tots els pals a les rodes possibles, negant qualsevol canal de diàleg (i dic diàleg quan ells només entenen claudicació) i centrant les amenaces contra les escoles (llocs on s'haurien de posar les urnes), fins i tot apuntant que es podria prendre el control de tot l'ensenyament, i assenyalant els mossos d'esquadra com a agents actius per impedir el dret al vot, per mandat judicial.
Molt bé. De moment, el precinto és la gran arma. Important descartar els tancs, si més no. Un joc d'escacs en tota regla que, com acostuma a passar, guanyarà qui cometi menys errors. De moment, a Madrid se li veu el cartró de la mentida, però a Barcelona, ara com ara, encara no se li veu gran cosa. Caldrà estar al cas, a veure quin serà el proper moviment. El que és ben cert és que venen mesos intensos.