Algun dia la història passarà comptes amb tot i amb tothom, més enllà de les interpretacions immediates i de les urgències del dia a dia. Quan això passi, en relació al que estem vivint aquestes darreres setmanes -i les que han de venir, n'estic convençut-, els historiadors reservaran un capítol a banda per comentar tot allò que de ridícul i absurd va tenir lloc aquell estiu-tardor de 2017.
I és que des dels intents desesperats de parlar de violència en grans manifestacions pacífiques, fins a la recerca infructuosa d'urnes, el vaixell de dibuixos animats, la sortida dels vehicles de la Guàrdia Civil des de Huelva capa Catalunya entre un clamor popular que els anima amb el clàssic "a por ellos" i tot plegat, déu n'hi do el nivell de comicitat que s'està acumulant últimament. Ara, però, quan tot semblava ja insuperable, llegeixo que el PP proposa una jura de bandera civil, i hem de suposar que pretesament multitudinària, a la capital del regne, per al 12 d'octubre. Francament, quan vaig llegir per primer cop la notícia em va venir al cap la imatge de dones agenollades a les portes dels cinemes passant el rosari com a reparació espiritual davant la depravació que els suposava la projecció de pel·lícules com ara la mítica Emmanuelle, a les acaballes d'aquell franquisme que sembla que no pugui marxar mai.
Actes de desgreuge, un cop més, per neutralitzar, en aquesta ocasió, l'ofensa a la pàtria dels separatistes. Quin nivell. Ja posats, i només com a proposta per mirar de treure una mica de ferro a tot plegat, potser fora una idea millor una visita massiva al parc Warner, que també es troba a prop de la cort i que ara mateix potser és més coherent i, en qualsevol cas, segur que més divertit. Perquè aconseguir que les coses més serioses siguin festives i agradables té el seu mèrit. I d'això sí que en podem donar alguna que altra lliçó.