Apa-li! darrer full de l'almanac a la vista i tanquem un any més. Això dels almanacs sembla ja prehistòria, ara que mesurem el temps i comptem el pas dels dies a cop d'smartphone. El que tenien de bo els almanacs (si teniu una certa edat sabreu de què parlo, i els que no, busqueu a Google) era que cada full era un dia que descobríem i que llençàvem unes hores més tard, però que ens feia conscients que alguna cosa anava passant cada dia. Ara, el temps és més una seqüència contínua, gairebé sense principi ni final de cadascun dels dies, d'aquest compàs constant i rítmic que regeix el curs de les nostres vides; i això genera un cert vertigen, vulguem o no.
Sort que de tant en tant hi ha dates singulars que ens fan aturar un moment i posar el comptador a zero. I avui és, sense cap mena de dubte, la data amb majúscules, la que marca la fi d'un any i el principi d'un altre. Avui és aquell dia en què inevitablement girem els ulls enrere i fem balanç d'aquests dotze darrers mesos i, entre la rutina i la sorpresa, descobrim que ha estat un temps d'alegries i de dolor, de descobertes i d'oblits, d'amor i d'odi, d'esperança i de desànim, de somriures i de llàgrimes, de complicitats i de traïcions, de soroll i de silencis, de comiats i de benvingudes, de sorpreses i de decepcions... en fi, de vida, al capdavall. Cadascú, des de l'absoluta solitud de la pròpia intimitat, sabrà omplir les columnes del que ha estat bo, del que ha estat indiferent o del que ha estat senzillament terrible, i riurà o plorarà amb l'esperança secreta d'un any millor, més ple de ventura i d'il·lusions.
Avui tanquem un any. Tanquem un any irrepetible, únic, singular i que quedarà gravat a la pell de la nostra existència com un tatuatge que ens acompanyarà sempre, de manera més discreta o de forma més evident. Sigui com sigui, tanquem uns mesos que ens han dut allà on ara som i que, de ben segur, no podien ser diferents de com han estat, amb tot el que han tingut de bo o de dolent. Adéu-siau, 2016. A la memòria quedes, amb les teves llums i les teves ombres, amb les teves alegries i les teves penes, però amb el mèrit innegable que ens deixes als tacs de sortida d'un nou any, amb l'escalfament ben fet i amb els ulls clavats en una nova meta. Ara, com sempre, només es cosa nostra.