Com aquell que no vol la cosa ja hem entrat, de patac com sempre, al desembre, un mes curiós, que comença amb una estranya seqüència de festius -enguany prou distreta- i que acaba tancant l'any, després d'un parell de setmanes atípiques de festes nadalenques.
Sigui com sigui, aquí ens trobem, encetant la setmana de la immaculada constitució, sense saber massa què fer ni cap a on tirar, ni si hem de treballar més o menys, o si hem de fugir ben lluny de tot. De tota manera, i parlo per mi, el desembre és un mes que sempre em recorda començaments de coses prou importants. Cert que no hi falta algun que altre final, però siguem optimistes i pensem que tot final és el principi d'alguna cosa millor, i el temps s'encarrega de fer bona aquesta afirmació. Dono fe.
Avui és dilluns i som a principis d'una setmana estranya però prou atractiva, si ens sabem moure amb destresa en aquesta mena de muntanya russa que tenim al davant. Agafem-nos ben fort als que tenim més a prop i endavant amb la recta final d'un altre any que anem carregant-nos a l'esquena. De moment, juguem la partida d'una setmana prou estrambòtica però que sempre pot acabar sent prou positiva o, fins i tot, digna de recordar. Només depèn de nosaltres, en el fons.