Tots els països tenen una festa nacional, una data que acostuma a recordar una victòria, o el principi d'un procés que hi dugui. Catalunya, però, celebra la seva festa nacional rememorant una derrota bèl·lica. Tota una declaració de principis.
Ahir vam assistir a una derrota en tota regla de tota la classe política sense excepció. Ahir, del Parlament, van sortit derrotats els que proposaven un candidat a president, que no va passar de candidat. També van sortir derrotats els que no volien aquest candidat perquè, de fet, no van guanyar absolutament res. I també van sortir derrotats aquells que van posar els principis per davant de tot, perquè van contribuir, amb la seva coherència ideològica, a mantenir funcionant aquesta màquina de destrucció massiva del país que és el 155.
Des del primer minut de la sessió parlamentària d'ahir es va deixar sentir un tuf irrespirable, barreja de derrota, d'impotència i d'incapacitat. De tota manera, un detall gens menor i penso que prou positiu: es va posar en marxa el comptador de dos mesos per investir president, formar govern i començar, de debò, la recuperació institucional, o per anar a unes noves -i molt em temo que nefastes- eleccions. Prou dilacions que només fan més fonda la ferida.
Però això ja és història. Avui es podria incrementar la nòmina de presos polítics, en aquest país que fa aigües entre la impotència dels uns i la indiferència, quan no la crueltat, dels altres. Avui, fins i tot el candidat presidencial d'ahir podria fer cap a presó per no res. Mentre la classe política reordena les seves forces i mira com renovar-se amb nous elements i noves estratègies, si encara aspira a la victòria, la gent anònima, que només patim el mal que fa tot plegat, tornarem a sortir al carrer a repetir fins a la sacietat que volem lliures els presos polítics (els que ho són i els que ho seran), que volem que tornin els exiliats, i que volem desactivat l'article 155. Com s'ha d'aconseguir tot això ho deixem a les mans d'aquells que ens van demanar el vot en el seu moment, siguin del color que siguin, i que ara han de ser capaços de correspondre a la nostra confiança i a la nostra persistència.