Encara recorden, aquells que van viure la cop d'estat franquista, la guerra i la repressió posterior, que una de les pràctiques habituals i més rendibles a tots nivells, per desfer-se de rivals, o de deutors fins i tot, era la denúncia d'haver festejat amb el bàndol roig. Només calia poc més que una declaració d'algú suposadament adepte al règim perquè el denunciat fes cap a la presó a al voral de qualsevol carretera. Fàcil i efectiu.
Ara hem sabut que el Ministeri de l'Interior d'Espanya anima a denunciar suposats delictes d'odi a través d'una pàgina que duu l'inequívoc títol de Situación en Cataluña. Protección de víctimas. Més clar, impossible. Dins de l'apartat corresponent a delictes d'odi, un altre que parla de víctimes a Catalunya. Terminologia bèl·lica o, com a mínim antiterrorista per a una situació de dissensió pacífica, que és la que vivim a Catalunya.
De fet, el propi Estat, a través dels seus òrgans jurídics, polítics i policials ha marcat el camí. S'actua contra polítics, contra mestres, contra bombers, contra qui fa acudits, contra la premsa contra tuitaires... de manera puntual i indiscriminada i es crea un estat de por social generalitzada, amb el suport inestimable de la Llei mordassa i les seves desproporcionades sancions. El pas següent? La denúncia ciutadana. El resultat? convertir una situació de convivència pacífica, en absolut violenta, en un escenari de terrorisme. Un escenari on l'Estat ha demostrat abastament que es mou amb comoditat.
Si algú encara té dubtes sobre les veritables intencions d'aquesta invitació a la denúncia, que provi de denunciar tots aquells que inciten a la violència contra Catalunya, ja siguin periodistes, tertulians, polítics o ciutadans. Segurament comprovarà que expressions com "Mas, a la cámara de gas" o "Puigdemont a prisión (o al paredón)", són declaracions d'amor fraternal als veïns catalans. Molt democràtic, tot plegat. I si no, demaneu als padrins, a veure si els sona i què en pensen.