Com se'n pot dir d'un sistema polític on la policia entra a la seu d'un diari, sense ordre judicial (el matís és important) a requisar documentació? Segons el ministre Fernández Díaz, imagino que estat de dret, com a mínim. De dret a fer el que es vulgui, des del poder.
Com se'n pot dir d'una esquerra que proclama sense cap pudor que consultar a la gent és traslladar-los decisions massa importants que han de resoldre els polítics? Tenint en compte que la decisió en qüestió era romandre o no a la Unió Europea, imagino que decidir qui ha de governar, per a aquesta meravellosa esquerra no deu ser cap tema important, perquè sobre això sí que ha de dir la seva la població. Pedro Sánchez, cada dia més gran.
Com se'n pot dir de la mateixa hipotètica esquerra quan afirma que convocar un referèndum és un error o una irresponsabilitat? Democràtica, potser? No ho compto. Bé, ja fa anys el concepte de democràcia de Felipe González.
I podríem seguir repassant la galeria d'horrors polítics que van anar desfilant ahir pels diferents mitjans en resposta al resultat del referèndum de la Gran Bretanya. Tots plegats, a esquerra i dreta, evidencien només una cosa: la democràcia, a Espanya, no existeix. Votar regidors o diputats, només, no és democràcia. Però es veu que per a la classe política hegemònica, potser és massa i tot. I en això sí que es poden d'acord un ministre més que franquista, un candidat tan d'esquerres que aspira a governar sense fer cap cas del que el poble vol, o un expresident que titlla d'irresponsable una consulta.
Francament, ahir es va evidenciar la diferència entre una democràcia amb segles de tradició i una altra de fireta, que encara balla al ritme de la trompeta i la cabra. Lliçons, cap ni una, si us plau.