La setmana passada ens va deixar una autèntica perla de la política espanyola i del que se suposa que està cridat a ser la gran esperança del socialisme del segle XXI i, per tant, futur president d'Espanya, Pedro Sánchez.
La cosa té a veure amb les víctimes de violència masclista. Aquesta seixantena llarga de dones que cada any són assassinades pel simple fet de ser dones. La gran proposta del líder socialista no és altra que demanar funerals d'estat per a aquestes víctimes, per igualar-les a les víctimes del terrorisme. I es queda tan ample.
Us podeu imaginar que durant els pitjors anys del terrorisme d'ETA algú hagués demanat funerals d'estat, sense dir ni mitja paraula sobre protecció, escortes, treball policial... Doncs això és exactament el que fa Pedro Sánchez. Ni mitja idea, ni mitja proposta per evitar els assassinats, però un enterrament ben lluit, no fos cas.
No sé jo si les dones amenaçades s'estimen més viure o ser enterrades amb pompa i esplendor. Bé, de fet, imagino la resposta, i no crec pas que m'equivoqui. El que no sé respondre és si les paraules de Sánchez són pura demagògia (mala companya de viatge per a qui vol fer una carrera política mitjanament sòlida) o una claríssima manifestació d'estupidesa. Però em temo el pitjor.
Amb alternatives de govern com aquesta, qui no vol fugir ben lluny d'aquesta banda?