Si fins ara s'havia dit que la realitat supera la ficció, ara haurem de començar a creure que la realitat supera la pròpia realitat. I és que una cosa és el que realment passa i una altra, de vegades prou diferent, però que es fa real per obra i gràcia de la difusió que aconsegueix, la que ens diuen que és. Aquesta és la realitat de les notícies falses, la de les veritats inventades i la de la mentida com a relat.
Aquests dies s'ha parlat força de com les notícies falses difoses per Internet han contribuït a la victòria electoral de Bolsonaro al Brasil. Tot un model de pràctica indigna de l'activitat política amb un objectiu únic: guanyar unes eleccions; objectiu, dit sigui de passada, per al qual sempre s'han fet servir tota mena d'estratègies de baix nivell ètic, quan no directament delictives. D'això en sabem força.
Però com sempre acostuma a passar, a Bolsonaro li han sortit aviat imitadors. Un primer exemple el vam tenir durant la provocació (no en puc dir ni míting) de Ribera i la ultradreta a Altsasu. Una bona manera de dissimular que aquell era un acte d'odi, era inventar que eren els seus oponents els que brandien aquest odi. La manera? Per exemple, inventant que el seu vehicle va ser rebut a pedrades. I així ho va fer, i algú va difondre aquesta notícia falsa, i els mitjans se'n van fer ressò immediat, i la gent els va creure. Els va creure, de fet, fins que les imatges de l'arribada del vehicle de Ribera es van fer públiques i es va poder veure clarament que allò de l'agressió a pedrades era, senzillament, mentida. Els mitjans van retirar discretament la informació que havien estat difonent, però el mal ja estava fet.
Només d'imaginar que gent que falseja la realitat d'aquesta manera pugui arribar a governar algun dia, fa feredat. Però passa, o pot passar. Mirem el mapa polític del món i veurem que Albert Ribera i els seus només són, encara, aprenents de segons què. Tot i que s'hi esforcen de valent.