Avui, segurament (i tant de bo que així sigui), s'obrirà un debat imprescindible sobre llengua i oficialitat en una futura Catalunya independent. Fins ara hem tingut propostes, idees, posicionaments més o menys dissimulats i poc concrets, però avui, un bon grapat de professionals de la llengua, amb destacats membres de l'Institut d'Estudis Catalans i professors de les universitats de tot el domini lingüístic al capdavant, presentaran un manifest a través del qual prenen postura sobre el futur lingüístic del país, i no tinc cap dubte que aquest document serà el tret de sortida d'un debat intens i necessari.
Recomano la lectura íntegra del manifest en qüestió perquè, com sempre passa, ja hi ha qui li ha fet dir allò que no diu per titllar-lo de nazi i xenòfob. Cap novetat. El cert és que el seu contingut és, des del punt de vista científic, molt difícil de discutir.
Què passarà a partir de demà? No ho sé, però m'agradaria molt que s'obrís un doble debat: d'una banda, una revisió crítica de gairebé quatre dècades de política lingüística que ens permeti valorar com cal on som i què hem fet aquests anys; i d'una altra, una necessària presa de postura majoritària sobre quina o quines llengües, i de quina manera, han de ser oficials en el futur.
L'escenari, ara mateix, sembla prou adequat, sobretot perquè el debat es pot encetar a partir del posicionament dels lingüistes, de la ciència. Ara caldrà veure què hi tenen a dir els polítics i, sobretot, amb quins arguments. No oblidem que l'enfrontament entre ciència i política no és nou i tot sovint ha acabat resolent-se en favor de la segona, i val a dir que de manera lamentable. Caldrà veure què hem après nosaltres.