Els catalans tenim fama de gent educada. Si hi ha realment una mica de realitat en aquesta fama, ara seria bon moment per fer-ne gala i respondre, amb tota l'educació del món, al president Rajoy, que moltes gràcies i que, de debò, no cal que pateixi.
Crec que aquesta és la millor resposta possible a les seves declaracions, divendres passat, referides a una hipotètica reforma de la Constitució, sempre -això sí- que sigui per a unir. Va ser escoltar-les i pensar: "més?".
Res. Que no. Que no cal que pateixi Rajoy ni el seu cor de palmeros socialistes. Que no cal que reformin res, i molt menys aquesta Constitució que tant els agrada. Ells, que vagin a les seves coses i que es deixin de cants de sirena, que ja sabem com acaben.
Quina mandra fa constatar, dia sí i dia també, que la recentralització i el retorn a l'Espanya una, ja és causa comuna dels que l'han defensada sempre i dels que fa quatre dies entonavem allò del "si tu no hi vas, ells tornen". Doncs mira, uns han tornat i els altres hi han anat.
Vist el panorama, seguim fent les maletes. I si pot ser amb una mica de garbo, millor que millor. Que es va fent tard.