per en 17 D'octubre 2013
552 Vistes

Ja tenim un altre front obert per fotre llenya als catalans radicals; és a dir, a tots els catalans:  les darreres declaracions d'Albert Pla.  Per cert, recomano l'entrevista sencera, que no és gaire llarga i fa de bon llegir, que ha motivat tot l'enrenou mediàtic i polític posteriors.

Pretendre que Albert Pla sigui políticament correcte és com demanar que Maria Dolores de Cospedal es dediqui al rock satànic, o que Conrad Son faci pel.lícules infantils.  Tan impossible com absurd.  Albert Pla és un artista provocador, igual com moltíssims artistes que, al llarg de la història i des de qualsevol lloc del món, servint-se de qualsevol disciplina, han llençat la seva crítica contra reis, banquers, comerciants, militars, religiosos...  Però des de fa uns anys, Espanya (o els seus polítics) ja no tolera cap mena de provocació que tingui per destinatària la seva mil.lenària (això diuen) nació.  Ho sabia molt bé Pepe Rubianes, per exemple, i ara ho sap també (si no ho sabia ja abans, que estic segur que sí) Albert Pla.

Tan difícil és entendre que una cosa és l'espectacle (potser el concepte d'art és més difícil d'entendre per a segons qui) i una altra cosa la política?  Doncs es veu sí.  Vivim temps de censura, i no de censura adminstrativa, precissament, en què una trajectòria professional no serveix de res, i on tot es jutja en funció de cada paraula, contextualitzada o no i, sobretot, en funció de qui la pronuncia, i d'on ve.

Abans de dir segons què a propòsit de les declaracions d'Albert Pla, recomanaria llegir, per exemple, una contra de La Vanguàrdia (mitjà gens sospitós de donar cobertura als nacionalistes enemics de la pàtria) d'ara fa poc més de quatre anys, quan la crispació política contra Catalunya no havia assolit els nivells actuals, per comprovar que Pla sempre ha estat un personatge provocador, càustic com pocs.  I aquest és un dels seus mèrits, i ara el seu pecat.

Sigui com sigui, i preferències musicals i estètiques a banda, alguna cosa bona deu tenir un personatge amb un historial artístic (també en espanyol, i a Espanya) com el seu.

Publicat a: Actualitat
Sigues el primer a qui li agrada això.
Ness
Albert Pla no és coherent. Li fa fàstic ser español però mentrestant, s'ha folrat cantant en castellà a España.
18 D'octubre 2013
miquel pubill
però està bé que ho digui, el que no entenc,és com el princep diu que Espanya és un paín mil-lenari. fa molt menys de mil anys,on ara és Espanya,era Al Andalus.
18 D'octubre 2013