per en 9 Maig 2016
487 Vistes

Fa uns dies vaig ensopegar amb aquesta article que comenta que el 9,5% de les morts als Estats Units es deuen a errades mèdiques.  Una dada terrible, en un país amb un sistema sanitari sempre posat en qüestió, però sempre defensat per bona part de la ciutadania.

Llegir aquesta informació m'ha fet pensar quantes morts degudes a males praxis o a errades clíniques es podrien evitar cada any, a casa nostra.  No sé si hi ha estudis o no.  Ho ignoro.  El que sí sé és que aquest és un país que sovint presumeix del seu sistema sanitari públic, però que també sovint, quan cal fer-ne ús, en surt poc satisfet.  Potser és que el metge encara és aquella autoritat que presidia processons al costat del sergent de la Guàrdia Civil, del capellà i de l'alcalde, o que té raó aquella creença popular que sosté que els metges sempre es tapen entre ells.  Sigui com sigui, el cas és que el sistema sanitari públic no deixa escletxes per on poder saber si actua com caldria o si per incompetència, per desídia o per mala praxi de qualsevol tipus, no està a l'alçada d'allò amb què treballa:  la vida aliena.

No ens enganyem, hi ha moltes ombres sobre la qualitat i l'eficàcia dels hospitals públics, quan sortim dels grans centres de referència.  I això és greu.  Si hi pensem una mica, tothom que ha hagut de fer-ne ús podria repassar una llista d'aspectes clarament millorables, i no només a nivell d'infraestructures, sinó sobretot pel que fa a la competència professional dels col.lectius més determinants i, per què no dir-ho del seu tracte (maltracte, directament) dels pacients i els seus acompanyants.

Fa por admetre dèficits i errors, però és l'única manera de començar a resoldre'ls.  La publicitat de les dades terribles dels Estats Units, més enllà d'una primera lectura dramàtica, són tota una porta a un camí de millora.  Aquí, com que no sabem res, mai no canviarem res.  I així ens va.

Publicat a: Actualitat
Sigues el primer a qui li agrada això.