Un cop més, l'ONU exigeix a Espanya que s'investigui la repressió franquista i que es persegueixen tots aquells que la van executar. I és que, pel que sembla, la modèlica transició va ser qualsevol cosa menys modèlica, perquè va deixar amagats massa cadàvers als armaris dels règim.
No cal ser gaire espabilat per pensar que el govern no en farà ni cas. Com ha de perseguir i condemnar els criminals feixistes del règim si auests que ara governen en són hereus directes? Tan hereus com els responsables de la major part de mitjans de comunicació que dia sí i dia també ens volen vendre les bondats del dictador i el suposat terrorisme que s'amaga darrere del desig de llibertat.
El silenci sobre la repressió franquista és un autèntic crit d'agonia que fa gairebé quatre dècades que s'està amagant. I durant tot aquest temps, i ara especialment, aquells que l'amaguen i que es neguen a complir el que la comunitat internacional els reclama, encara s'atreveixen a donar-nos lliçons de democràcia i a titllar-nos de nazis i feixistes.
Espanya és una democràcia amb peus de fang (i sóc prou generós dient-ne democràcia), perquè la tant lloada transició, amb tots els seus prohoms, els pares de la Constitució i el propi rey al capdavant, ha servit per intentar rentar, ben matusserament per cert, la sang de les cunetes. Tan matusserament que encara és ben visible i exigeix justícia.
Per cert, sospitós el silenci socialista davant d'aquest nou requeriment de l'ONU.
