Ahir es va tancar el curs parlamentari, amb la certesa d'unes eleccions que en canviaran substancialment la composició al setembre. Molts comiats, alguns de memorables i altres per oblidar, moltes abraçades, moltes paraules amables i la sensació, per part meva, de no saber ben bé si la d'ahir era la realitat de la cambra, o una gran mentida.
Després de mesos de tensions duríssimes entre el diputats, va haver gestos i declaracions, en la sessió de comiat, que tant podien ajudar a reconciliar-nos amb la classe política i admetre que malgrat les diferències ideològiques el que hi ha són persones que treballen per un mateix objectiu, com a admetre que l'activitat parlamentària del dia a dia és només un espectacle artificial muntat per donar continguts als informatius i per mirar d'assegurar l'escó, legislatura rere legislatura.
Imagino que, com acostuma a passar, la realitat és diversa i hi ha una mica de tot. De tota manera, més m'estimo un parlament en què les grans diferències donen pas a una abraçada i a paraules de gratitud, que no pas el que és habitual, on l'insult gratuït s'hi fa amo i senyor.
Molts gràcies a tots els diputats que han fet la seva feina amb responsabilitat, bon viatge a més d'un que no trobarem mai a faltar i, en el fons, la discreta esperança d'un nou panorama parlamentari a la tardor, que hi dugui aire fresc i objectius realment nous.