En quin moment vam decidir que tot el que hi ha al món està al servei dels nostres desigs? En quin moment vam pensar que tot es pot fer i que fins i tot les normes de conducta més elementals no són res si ens ve de gust? En quin moment vam perdre el respecte per la nostra història i pel nostre patrimoni cultural? Potser aquestes preguntes poden sonar massa dures, però m'han vingut al cap en llegir la notícia d'una gent que va destrossar un taüt de 8 segles d'antiguitat perquè van pensar que era necessari tenir una foto del seu fill a dins.
Qui més qui menys podríem parlar de com és de difícil controlar els nens en un museu, posem per cas. Però el problema apareix quan són els adults els incontrolables, i més encara la seva necessitat irrefrenable de fotografiar tota l'activitat diària i, si pot ser, de la manera més extravagant possible, com ara retratant el fill en un taüt. Potser el cas és extrem, per sort, però qui no ha patit el soroll de les converses que no deixen escoltar la música en un concert, o la gent capaç de tot per fer una foto amb el mòbil enmig d'una representació teatral o de qualsevol altre espectacle? Insisteixo: en quin moment vam perdre el respecte per la cultura? Potser en el mateix moment que unes determinades elits culturals van decidir que la cultura era un luxe reservat a quatre iniciats i a quatre potentats i, per tant, no calia posar-la realment a l'abast de la resta de mortals, que mai no la podrien apreciar.
El nivell cultural d'una societat és una bona mesura de la seva qualitat com a tal. Considerar el coneixement en aquest àmbit un valor prescindible, com està passant cada cop més en el nostre sistema educatiu o en les pròpies programacions culturals i en la seva promoció i difusió, és un repte que com a país caldrà afrontar algun dia si volem realment una societat millor, en la qual el gust per la literatura, la música, la pintura, la història... es facin extensius cada cop a més gent. I això passa per un canvi substancial en la mentalitat (no ja en els noms) de molts dels responsables i gestors culturals, no ens enganyem. Mentrestant, seguirem patint la manca de respecte, ni que sigui per tal d'aconseguir una trista foto.