Ara que ens ofeguen fins a la sacietat amb això de les estructures d'estat, m'agradaria molt saber si la cultura també n'ha de ser una. Parlo, evidentment de la cultura en majúscules, la que serveix per enriquir la societat, per fer la gent més culta, més crítica i més sàvia, no dels grans espectacles al servei de quatre privilegiats que s'ho poden pagar o que (més freqüent i més escandalós) hi assisteixen de franc, per ser on són.
Un exemple de com funciona la cultura actual al país: l'obra de teatre "Llibert". Dos premis Butaca, una crítica unànime sobre la seva gran qualitat i, sobretot, una posada en escena que capta l'espectador com només ho poden fer les millors obres. Fins aquí, tot correcte i fantàstic.
Segona part: una obra produïda per micromecenatge i que va veure com és d'impossible prorrogar la seva presència en cartell a Barcelona, capital d'un país que proclama la cultura com a tret identitari, si el que es vol és, senzillament, sobreviure.
Per si algú tenia dubtes, encara, aquesta és una gran mostra de com s'aposta, aquí i avui, per la qualitat. Senzillament, amb una estructura cultural que ofega una producció modesta, però d'altíssim nivell, i que no té cap inconvenient a posar tants diners com calguin en grans muntatges més que rendibles (i si no ho són, els fan), per a gaudi d'uns pocs. Igual, exactament igual, com en els anys daurats de la burgesia del país.
Aquesta és la realitat de la cultura a casa nostra. I valgui el teatre com a exemple, però podríem parlar de música, de literatura, d'arts plàstiques, de dansa, de cinema... Quina serà la realitat cultural de l'estat? Bé, suposant que hi hagi estat i que la nostra (remarco "nostra") cultura no s'hagi tornant tan blava com per deixar anar l'últim alè.
Per cert, Gemma, Tàlets i Mürfila (i tots els que no es veuen, però que també hi són), gràcies per aquesta obra.