Ahir es van lliurar els Premis Nacionals de Cultura. Acte solemne i punt de trobada obligat de tothom que és algú en aquest àmbit. Felicitats a tots els premiats, tot i que aquest no és el tema, avui, sinó la cultura que volem construir en aquesta república que representa que volem fer.
Quants noms de la cultura actual, de la literatura, de la música, de qualsevol de les arts tindran espai propi destacat en la història? Si us plau, pensem-hi un moment, abans de respondre. Parlo d'autèntics personatges, d'aquells que se seguiran llegint, escoltant o contemplant d'aquí a cinc-cents anys, posem per cas. O potser podem imaginar un futur on es parli de la cultura catalana de principis del Segle XXI com de l'època de les indústries culturals, que van servir per enriquir els rics i per trinxar la creació i el gust per la cultura? I en quina llengua l'expressarem? En les mateixes que ara i amb els equilibris de forces actuals? Fantàstic.
Sempre s'ha dit que Catalunya es defineix per la seva cultura. Cert, però per la cultura que hem rebut. I el nostre llegat al futur? No ens enganyem, com diu un bon amic, els programes culturals de partits i sectorials s'escriuen en mitja hora, a poc instruït que un sigui. O en menys, amb alguna cosa al davant. I el debat polític sobre cultura? Enlloc i farcit de tòpics inútils, o d'expressions criminals com aquesta de les indústries. Així, cada dia que passa, la cultura esdevé més un luxe per a major glòria de quatre industrials, de quatre càrrecs incultes i de quatre iaios que encara creuen en allò que van aprendre, mentre es nega a la resta de la població, no fos cas que els prenguessin la cadira, o la llotja.
Premis Nacionals de Cultura. Un bon nom per a una realitat en caiguda lliure. Per cert, cultura no deriva de "cul", encara que de vegades ens ho pugui semblar, especialment si parlem de polítiques culturals.